La Lidia ens proposa un gran repte!!!

ELS CALLOS!!!

La Lidia ens proposa un gran repte.

Ingredients:

1 Kg. de tripa, cap i pota (3/4 i 1/4 segons gust) i la tripa que sigui morena

1 ceba grossa

1/2 pebrot vermell

1 pebrot verd

1 pot petit de tomàquet natural triturat

200 grams de pernil a trossets

200 grams de xoriço (dolç o picant segons gust)

1 picada

2 grans d’all

Julivert

4 o 5 pebrotets de caiena (si agrada picant, no traíeu les llavors)

1 fulla de llorer

1 got de vi blanc

1 pastilla de brou concentrat

Temps aproximat 2 h.

Trossegem la tripa i el cap i pota, ho bullim per espai de 30 m. Amb una fulla de llorer i sal. Escorrem i ho reservem.

Ratllem la ceba i la sofregim. No tingueu pressa. Quan es transparent, hi afegim el pebrot vermell trossejat. Acte seguit, quan el pebrot comença a ser tou hi posem el pebrot verd. Preparem la picada.

Quan el sofregit es cuit, hi posem el pernil i el xoriço, la meitat de la picada i els bitxos talladets. Ho sofregim una mica abans de posar-hi el tomàquet.

Quan el tomàquet es cuit, ja hi podem posar els callós. Ho deixem coure una estona i afegim la resta de la picada dissolta en el vi.

Ho tapem.

Nomes ens cal esperar remenant de tant en tant i si ens queda molt sec hi podem afegir una pastilleta màgica desfeta en aigua.

El temps de cocció depèn de com  us agradin de tous, però un cop tots els ingredients siguin a la cassola s’haurà de coure un mínim de 20 minuts.

i aquí està el repte,

A VEURE QUI ES EL VALENT!!!!!

Una enginyosa i pràctica sol.lució per fer els calçots!!!

Calçotada d'Ollers.

Després de degustar calçots a unes quantes calçotades al llarg dels anys i coincidir amb un altre grup per fer-ne una més, un dels participants, de la població de Valls, Tarragona, al veure la lenta velocitat de producció, i va aportar coneixements i una gran sol·lució, curiosa i molt pràctica, tot argumentant que per aquelles terres es molt comú i miraculosament el ritme de sortida dels calçots va incrementar espectacularment.

Va enfilar els calçots un per un, amb un fil ferro amb una filera i varem fer tantes fileres com calçots en teníem, facilitant fer la volta a tots plegats i d’un sol cop a cada filera, cosa que ens va permetre posar el doble de calçots cada vegada, accelerant molt el temps de procés.

A la calçotada d' Ollers al posar-ho en practica, veien que els calçots de les puntes no es feien al mateix ritme i la sol·lució va ser desfer totes les fileres per cou rels per separat. Penso que també es una gran sol·lució així es pot coure, tractar i mimar individualment a cada calçot. Cal dir que el resultat es el mateix.

Deixo les fotografies, ja que tot i el fracàs, segueixo pensant que es una gran opció i molt pràctica per una producció a gran escala i que fan servir a reu.

Recordeu escampar les flames correctament doncs els de les puntes no es couran i haureu de desfer totes les fileres. Amb la doble feina que comporta.

La   salsa de Romesco.
Es diu que hi ha tants romescos com persones que en fan, per tant de la recepta no en direm res, ja que cada un la traurà de la seva herència familiar, tot i que esperem la recepte d'aquell dia, que era espectacular i amb l'anècdota de l'Alfons inclosa treurem un  gran somriure.