Calçotada d'Ollers.
Després de degustar calçots a unes quantes calçotades al llarg dels anys i coincidir amb un altre grup per fer-ne una més, un dels participants, de la població de Valls, Tarragona, al veure la lenta velocitat de producció, i va aportar coneixements i una gran sol·lució, curiosa i molt pràctica, tot argumentant que per aquelles terres es molt comú i miraculosament el ritme de sortida dels calçots va incrementar espectacularment.
Va enfilar els calçots un per un, amb un fil ferro amb una filera i varem fer tantes fileres com calçots en teníem, facilitant fer la volta a tots plegats i d’un sol cop a cada filera, cosa que ens va permetre posar el doble de calçots cada vegada, accelerant molt el temps de procés.
A la calçotada d' Ollers al posar-ho en practica, veien que els calçots de les puntes no es feien al mateix ritme i la sol·lució va ser desfer totes les fileres per cou rels per separat. Penso que també es una gran sol·lució així es pot coure, tractar i mimar individualment a cada calçot. Cal dir que el resultat es el mateix.
Deixo les fotografies, ja que tot i el fracàs, segueixo pensant que es una gran opció i molt pràctica per una producció a gran escala i que fan servir a reu.
Recordeu escampar les flames correctament doncs els de les puntes no es couran i haureu de desfer totes les fileres. Amb la doble feina que comporta.
La salsa de Romesco.
Es diu que hi ha tants romescos com persones que en fan, per tant de la recepta no en direm res, ja que cada un la traurà de la seva herència familiar, tot i que esperem la recepte d'aquell dia, que era espectacular i amb l'anècdota de l'Alfons inclosa treurem un gran somriure.
Es diu que hi ha tants romescos com persones que en fan, per tant de la recepta no en direm res, ja que cada un la traurà de la seva herència familiar, tot i que esperem la recepte d'aquell dia, que era espectacular i amb l'anècdota de l'Alfons inclosa treurem un gran somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada